Pels carrers de Port Bigmouth ronda un assassí en sèrie a qui anomenen Capipota i la MauMi, diva pop vinguda a menys, vol contractar un perdiguer que li confirmi les pitjors sospites. Mentrestant, el més-enllà rebull amb l'imminent desenllaç d'una juguesca nascuda a l'alba dels temps que pot deixar el destí de les ànimes en mans del pitjor sàdic imaginable. Ambdós bàndols jugaran les seves cartes per guanyar la ronda decisiva: des d'ànimes de yuppies que posseeixen conillets de peluix i una societat paranormal formada per gent amb talents especials a nines de PVC expertes en arts marcials, corsaris profetes i dimonis afamats.

En Capipota no n’és conscient, però el futur del món físic i l'espiritual depenen de la seva redempció.

«El conjunt funciona. És complex, és delirant i et deixa perplex, però és divertit i atrapa. Molt diferent d'altres obres de l'autor, més gamberro i juganer, més esbojarrat.»
Sergi Purcet. Llibres, i punt!

«En alguns moments la lectura m'ha evocat les sensacions que he tingut llegint obres de Miéville, de Gaiman i de Carlton Mellick III. És d'aquelles novel·les de les quals recordes molts detalls temps després d'haver-la llegit, perquè et deixen impactat.»
Dreams of Elvex.

«Una barreja explosiva del fantàstic mes gamberro amb personatges grotescos que actuen en un escenari a priori quotidià però replet de petites referències i detalls que ens fan embogir i somriure a l’hora.»
Eloi Puig. La biblioteca del Kraken.

Playlist de la novel·la

Un jove endeutat amb un usurer perillós es veu en la necessitat d’escriure al seu oncle de Barcelona per demanar-li ajut econòmic. Tot un seguit d’esdeveniments insòlits el deixaran indefens i descol·locat en una època que no és la seva.

Perdut en el temps i en l’espai, el jove s’obsessionarà amb la idea de tornar a casa. Les cartes dirigides al tiet es convertiran en un refugi per no perdre el cap. O potser tan sols seran fruit de la seva bogeria?

Benvolgut Jaume és una novel la amb hippies i modernistes; amb zombis i poetes; amb agents de la CIA i estrelles del rock.

«Un magical mystery tour paranormal pel Reus lletraferit i modernista. Un salt per l’espai i el temps amb la colla de Ca l’Aladern i un cambrer que no hi toca. Al·lucinaràs».
Sebastià Roig, escriptor i guionista.

«Enric Herce va al nucli de l’obra, que vol ser un homenatge a la seva ciutat, Reus, i, concretament, a un moment històric clau com és el final de segle XIX, amb la puixança del modernisme i el caliu intel·lectual al voltant de la colla de ca l'Aladern.»
Raül Maigí. Les Rades Grises.

«Però tota l'estona tenim clar que hi ha coses fosques movent-se entre les ombres, i el terror es filtra a través del temps i l'espai. Barreja interessant i sorprenent que m'ha semblat àgil, amb puntets d'humor, i sobretot que et genera aquest dubte: allò que llegim li està passant realment al nostre narrador, o s'ho inventa tot?»
Sergi Purcet. Llibres, i punt!

«Obres com aquesta Benvolgut Jaume haurien de servir per adonar-nos que el gènere fantàstic en català està vivint un moment ben dolç, i que res té a envejar d’altres títols que arriben de l’estranger i que acostumen a guanyar les primeres posicions en els més venuts.»
Aitor Poza. Papel en blanco.

«Aquí es nota sobretot la tasca ingent de documentació que ha fet l’autor per acostar-nos aquells temps de manera impecable.»
Eloi Puig. La biblioteca del Kraken.

Playlist de la novel·la

Un bibliotecari de Mart és una puntada de peu als morros de l’avorriment amb ninges, biorobots gegants, androides assassins, conspiracions monàrquiques, viatges interplanetaris, claus de bat-fu i un bibliotecari que viu a Mart amb un woola com a mascota.

Gatzara és una nova col·lecció dedicada als autors d’aquí i al fantàstic en català. Dues píndoles literàries contra l’avorriment pel preu d’una. També inclou Sismes de Sergi G. Oset.

«Ciència ficció més interessada en provocar preguntes sobre la identitat i la realitat que en buscar una explicació racional de les coses, tot i que l’Herce hi aporta un sentit de l’humor que reforça el component de comèdia i què, la veritat, li va com anell al dit.»
Miquel Codony. El Biblionauta.

«Què ens trobarem doncs a Un bilbliotecari de Mart? Doncs una paròdia auto referencial (recordem que l’autor treballa com a bibliotecari) amb ingredients carregats d’humor, acció i aventura desinhibida i efectiva.»
Eloi Puig. La biblioteca del Kraken.

Playlist de la novel·la

Una recompensa anònima ofereix una quantitat obscena de diners a canvi dels assassins de l’hereu de la megacorp Holloway-Ikeda. La Duna i la Lorelei, autores del crim, podrien sospitar que qui ha posat preu als seus caps són els pares del difunt, si no fos perquè ells mateixos les van contractar per eliminar-lo.

«No és exagerat considerar Enric Herce el creador del ciberpunk en la literatura catalana».
Daniel Genis. El Biblionauta.

«Les religions, el corporativisme, les lluites de classe, la marginació social o la drogoaddicció hi tenen presència i no s'escapen de la mirada mordaç d'Herce. Però per sobre de tot, trobem el poder, el control i la influència de la tecnologia, cada cop més indestriable del món real que coneixem.»
Sergi Purcet. Llibres, i punt!

«Des d’aquest entorn futurista passat de voltes, l’autor esprem tots els recursos de la ciència-ficció per reflexionar sobre el comportament humà i la societat actual.»
Raül Maigí. Les Rades Grises.

«Herce manté un estil trepidant, imparable, durant tota l’estona, que fa que ens trobem amb una lectura àgil i amena, malgrat la complexitat de la trama que l’autor basteix.»
Edgar Cotes i Argelich. El Biblionauta.

«Tant de bo haguéssim tingut als vuitanta novel·les com aquesta, acostant-nos al futur que s’entreveia aleshores, al ciberpunk de forma natural i en la nostra llengua.»
Eloi Puig. La biblioteca del Kraken.

Playlist de la novel·la

Estació Boira és l'indret on van a parar els refugiats provinents del planeta Terra com a conseqüència de l'última gran guerra mundial. Max, un exsoldat reconvertit en policia, es dedica a controlar que els ciutadans de l’estació consumeixin la dosi diària de relev, una droga que frena els impulsos violents.

«Una mescla molt interessant d'història policíaca, cyberpunk, distopia, i anàlisi de les conseqüències de les noves tecnologies a la societat, amb una bona ambientació i una estructura original i que fa molt àgil la lectura.»
Dreams of Elvex.

«Estació Boira és una novel·la que atrapa i que ressona en el lector, i que deixa prou coses a l’aire com per a permetre que l’autor hi torni o, encara millor, que el lector s’imagini el que hi ha més enllà.»
Miquel Codony. El Biblionauta.

«És una obra dramàtica i dura, gens amable. I quan el lector tanca el llibre unes quantes preguntes suren al voltant, cosa que aconsegueixen les bones històries que ens interpel·len.»
Raül Maigí. Les Rades Grises.

«No sóc un gran aficionat a la ciència ficció, però si als bons llibres i aquest m'ho ha semblat.»
Sergi Purcet. Llibres, i punt!

Playlist de la novel·la

En un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a través de log, un artilugi portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context, una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la societat de la informació.

«Simulacions de vida és probablement (corregiu-me si m'equivoco) la primera gran novel·la ciberpunk catalana.»
Pertorbacions.

«Simulacions de Vida és una novel·la vibrant i plena d’estil, que mereix tenir ressò, i confirma Enric Herce com un bon escriptor, en general, i de ciència-ficció en concret, sigui en la llengua que sigui.»
Miquel Codony. El núvol.

«Una de les virtuts de la novel·la és la destresa amb què Herce utilitza el component tecnològic, en el sentit que no el situa en el centre de la narració com un protagonista més; el log és a tot arreu, connecta personatges i trames argumentals però roman en segon terme, atorgant rellevància als patiments i neguits dels personatges. A mesura que avança, el relat genera un constant desassossec.»
Raül Maigí. Les Rades Grises.

«La construcció dels personatges i les seves vides és impecable, una meravella.»
Sergi Purcet. Llibres, i punt!

«Podem dir que Simulacions de vida és una bona novel·la feta de bocins de realitats diverses, de trossos de vides (simulades), que reflecteixen com en un mirall un futur massa semblant al nostre per no sentir-nos corpresos quan la llegim.»
Daniel Genís. El Biblionauta.

Playlist de la novel·la

Vaig néixer a Barcelona l’any 72, però tenia pocs mesos quan els meus pares van venir a Reus i aquí segueixo. Vaig estudiar filologia anglesa, més per curiositat literària que no pas lingüística. Estic casat amb la Rebeca, tenim una filla, la Noa, i treballo de bibliotecari a la Universitat.
Des del 2005, he col·laborat amb relats a desenes de fanzins, revistes i antologies. Les darreres novel·les que he publicat són Capipota (2025) i Benvolgut Jaume (2024) amb l'editorial Spècula, Un bibliotecari de Mart (2022) amb l'editorial Chronos i L’estrany miratge (2021) amb l’editorial Males Herbes.
En aquest racó virtual hi podreu trobar informació i novetats relacionades amb la meva dèria per escriure literatura de gènere.